Maite Cubí

Maite Cubí és infermera adjunta de formació de l'Hospital de la Santa Creu de Jesús (Tortosa). És l'encarregada de la formació i docència de l’hospital i de gestionar les pràctiques d’alumnes. A més és professora a la universitat. Ens ha rebut una estona per a parlar de l'organització de l'hospital i de la seva relació amb la nostra població.

Com està organitzat l’hospital?

Encara que es diu hospital és un centre sanitari i vol dir que tenim gent que pot estar malalta, però també hi ha gent que viu a l’hospital.

Quins serveis té?

Tenim diversos serveis i depèn del que tinguin les persones els serveis són diferents:

Servei de convalescència.

Servei de residència assistida

Hospital de dia per malalties neurodegeneratives

Com distribuïu els pacients?

Per malalties. Servei de convalescència, necessiten atenció, ja que poden tenir una malaltia de llarga durada o alguna fractura a l’ós etc.

Servei de residència assistida, necessiten estar ingressats per alguna malaltia que ES fa més greu, però després d’un temps poden tornar a casa.

Com és la vida dels pacients a l’hospital?

Depèn de com estan podem moure’s perfectament i duen una vida normal i d’altres no podem arribar a tant.

Quins tipus de dieta hi ha?

Hi ha molts tipus de dieta, depèn del que necessiti el pacient com per exemple si una persona és intolerant a la lactosa doncs la seva dieta serà diferent que la d’una persona diabètica.

Quines activitats feu?

Les activitats es basen en que el pacient pugui saber on està, que està passant a fora etc. I per això fan les celebracions de tot l’any, la castanyada, quan es Nadal fan la festa de Nadal... i a més a més fan activitats com per exemple un dia a la setmana els hi fiquen pel·lícules etc.

Com separes la vida personal de la professional?

Quan plegues de treballar plegues de treballar, si que algunes coses t’afecten però no et pots endur la feina a casa.

Us afecta veure els pacients malament?

Hem de poder actuar davant qualsevol situació el més ràpid i millor possible. Som persones, nostres sentiments i veure patir una persona t’afecta però has de fer tot el que pots perquè aquell patiment sigui el mínim possible

Sempre has fet el mateix?

Jo fa més de trenta anys que sóc infermera i aquí vaig venir com a directora d’infermeria, i després de cinc anys ho vaig deixar i ara estic portant el que és La formació i docència de l’hospital i el que són les pràctiques d’alumnes etc. A més a més sóc professora de la universitat i durant aquests anys m’he estat formant amb diferents coses. En aquests moments sóc especialista en geriatria i diabètica

Se vos ha escapat mai algun pacient? Que heu fet?

Per desgràcia sí. Patir molt, perquè gairebé sempre són persones que tenen problemes i això passava fa uns anys ara ja no perquè tenim dues unitats que estan adequades i les persones que tenen més risc d’escapar estan bastant controlades

Quina relació hi ha entre l’hospital i l’ajuntament de Jesús?

L’hospital està integrat dins del que és Jesús i el seu alcalde és el president del patronat de l’hospital i aquí la població entra dins l’hospital també. I quan és carnestoltes els més petits venen a l’hospital perquè els pacients els puguin veure disfressats. Una mica el que fem és integrar el poble a l’hospital i l’hospital al poble

Entrevista a Mercé Llorca

Mercè Llorca va néixer a Tortosa l'any 1991. Des de ben petita balla, la seva afició preferida. Actualment competeix en la modalitat de 10 balls -llatins i estàndards- amb la seva parella l'italià Giuseppe Sgroi. Des d'aquest curs és, a més, professora del Club de ball esportiu de Jesús. Mercè ha estat als pòdiums de diferents campionats d'Espanya, aconseguint la primera posició en diverses ocasions i ha representat Espanya en diverses competicions internacionals.

Amb aquest entrevista, ens proposem conèixer-la una mica més:

1.    Molta gent no sap que el ball de saló -ball esportiu- és un esport. Què els hi diries?

-La convicció aquesta de que ballar no és un esport està bastant estesa. Jo, el que els hi diria,... que vinguessin una setmana amb mi i amb la meva parella de ball i que visqués una setmana nostra i llavors potser es convenceria de que realment necessita molt d’ exercici, més del que la gent es pensa. No només és la part artística, detràs, hi ha moltes preparacions que requereix exercici, i és un esport amb lletres majúscules.

2        Com vas començar a ballar? Sempre t’ha agradat?

-Vaig començar a ballar quan era molt petita que ma mare me va apuntar a una escola de dansa clàssica i me va agradar i desprès quan me vaig fer més gran, als deu anys, al costat de casa meva es va obrir una escola de ball i em vaig voler apuntar per a provar-ho. Després em vaig enganxar molt i em vaig dedicar a la competició i llavors ja no he parat.

3        Has hagut de sacrificar moltes activitats per entrenaments o competicions?

-Doncs la veritat és que sí, perquè si un vol fer les coses bé necessita dedicar-se molt i llavors tens que fer molts de sacrificis com sortir per les nits,  caps de setmana que et toca competir i que no pots anar amb els amics perquè et toca entrenar… però, jo sempre dic que si algo t’ agrada i disfrutes fent-ho, val la pena fer aquest sacrifici i més si després tens les recompenses.

4        Quantes parelles has tingut?

- He tingut quatre parelles de ball. Vaig començar en el primer noi que vaig ballar durant set o vuit anys. Després vaig estar dos anys amb un altre, un any amb un altre noi i ara, la última parella que he tingut, ara mateix farà dos anys que ballem junts.

5        La teva parella actual és Giuseppe Sgroi d’Itàlia. Explica’ns com el vas trobar!

- Doncs jo, va arribar un moment que em vaig quedar sense parella perquè el noi que ballava amb mi va decidir deixar de ballar, perquè evidentment, hi han certes edats que la gent s’hi vol dedicar o hi ha gents que prefereix agafar altres camins. Em vaig quedar sense parella i vaig posar un anunci a una pàgina web dient: l’ alçada, la categoria que tenia, títols… més o menys per fer-se una idea del nivell que tenia i Giuseppe va veure des de casa seva a Itàlia, va veure aquest anunci i va decidir escriure’m. Em va escriure, vam començar a parlar, vam veure que podia ser una parella que podia funcionar i vam decidir fer una prova. Ens vam trobar un dia, vam provar de ballar, ens vam sentir bé i vam començar la temporada.

6        Tot i que fa molt poc que balleu junts, heu aconseguit mols triomfs. Com ha estat possible?

- Perquè entrenem molt. No hi ha secrets per a l’ èxit, és entrenar molt i sacrificar-te molt. Entrenar cada dia, donar el màxim teu cada dia, i així, és com es millora.

7        Heu estat seleccionats per a representar a Espanya a la copa del món de ball estàndard a Bulgària. Què se sent quan reps una notícia així?

-La veritat és que és molt gratificant perquè desprès de tot l’ esforç que tens que fer cada dia, les hores que hi dediques, totes les competicions, tota la inversió econòmica que fas, que hagin decidit que del teu país ets la millor parella per a representar-nos a l’ exterior, és molt gratificant. És la recompensa a tots els sacrificis que dèiem abans.

8        Quina ha estat la competició més important per a tu?

-Hi ha hagut moltes, però el que passa que potser la més important va ser la primera vegada que vaig guanyar un campionat d’ Espanya. Era un moment de la meva vida, que no m’ho esperava, portava molt de temps treballant però hi havia altres parelles més adequades per a guanyar el títol i en canvi, el vaig guanyar jo i va ser la primera experiència.

9         Has compaginat el món de la competició amb els estudis. Ha estat difícil? Com ho has fet per a aconseguir-ho?

-Si que ho he compaginat. Tota la vida he estat estudiant. Durant l’ESO, el batxillerat, anava a classe, després entrenava, estudiava per les nits, com fos possible. Després, vaig acabar el batxillerat, em vaig treure la selectivitat i vaig començar a estudiar una carrera. Gràcies a que existeixen facilitats com la universitat a distància, que gràcies a tot això, he pogut traurem la carrera d’Administració i direcció d’empreses i he pogut compaginar-la estan a Itàlia, Moscou o estan a la Xina.

10.   Es pot viure del ball?

-Se pot arribar a viure. Evidentment, si tu tens una formació, uns títols, un reconeixement i pots montar-te una escola, donar classes… evidentment si és una cosa que t’agrada, si és la teva afició, si t’agrada ensenyar a l’altra gent, però de totes maneres, jo tinc una carrera. No m’assegura viure la vida del ball però, és una sortida. És possible però prefereixo tenir els meus estudis, també.

11. I ja per acabar, quin consell els donaries a tots els nois i noies que actualment estan en aquest món de la competició ?

-Jo, la primera cosa que els hi diria, és que ho provin. El que no pot ser és que els hi agrade si no ho han provat. Jo crec que molta gent diu: ‘’ Oh, és que jo això de ballar…..’’ Que vinguen i que ho provin, que si venen aquí a fer classes en nosaltres s’ enganxaran segur.

Excursió a l’assut de Xerta

El dijous 22, a l’IES Daniel Mangrané, la classe de 1er d’ESO va fer una excursió de treball de síntesi a la via verda en bicicleta. L'última parada del recorregut va ser l’assut de Xerta.

Els professors que els acompanyaven eren Oscar, Soraia i Laura en bici i Pili i Pilar amb la furgoneta per si algun alumne pinxava o es trobes malament. La sortida va començar a les 8:20 i van tornar a les 12:30. Van fer aquesta excursió per fer part del dossier del treball de síntesi, per aixó els alumnes havien de portar càmera fotogràfica i una cinta mètrica i així completar les preguntes d'observació de plantes que van fer abans d’arribar a Aldover. Aquest és el trajecte que van fer:



Els alumnes s’ho van passar molt bé fent aquesta excursió i van opinar que ho podrien repetir més vegades.

XX Trobada de Corals de Secundària

El passat dia 14 de maig (dimecres), es va celebrar a Tortosa la "XX Trobada de corals de secundària" en la qual va participar la coral del nostre centre. A la trobada hi va assistir la consellera d’Educació Irene Rigau, que abans havia visitat l'IE Daniel Mangrané.

És una trobada per a veure’s amb totes les corals d’ arreu de Catalunya. Com hi havia moltes corals ho van haver de dividir en 8 territoris diferents: Barcelona, Lleida, Terrassa, Manresa, Vila-Seca, Vilanova i la Geltrú, Tortosa i Figueres. Cada coral cantava una o dos cançons triades per aquell centre però, hi havien sis cançons oficials que cantaven totes les corals juntes. Els alumnes de secundària, l’orquestra i el director han interpretat les cançons:

- Llença't (Lax'n'Busto)

- 1714 (Òscar Peñarroya i Maria Ojuel)

- Els Segadors (Himne català)

- El cant de la Trobada (Constantí Sotelo i Joan Prats)

- L'hora dels adéus (Constantí Sotelo)

- Que bonic que sona (Mozard)          

També hi havia un grup d’ instruments que acompanyaven les cançons oficials. Van venir les autoritats i van fer el seu discurs, tots estaven molt il·lusionats i contents per la Trobada. Va ser una experiència inoblidable i, segons els membres de la coral, per a repetir

Èxit del Com Sona l’ESO

Hi van participar uns 40 centres i més de 1000 alumnes  ja sigui com a actors, ballarins, musics de la banda, membres del cor de solistes i cor.

Els passats dies 7, 8, 9 i 10 de maig alguns dels membres de la coral del nostre Institut Escola, un total d’11, van viatjar a l’Estartit per participar al projecte "Com sona l’ESO 2014".

Durant aquests dies van poder gaudir d’un meravellós càmping i instal·lacions: el Càmping l’Estartit.

Durant la seva estada allí van assajar moltes hores per poder representar un magnífic musical a Torroella i Montgrí anomenat: Qualsevol nit pot sortir el sol

Cada dia començava la jornada a les 8:00h del matí amb assajos i més assajos i activitats que duraven fins a l’hora de sopar. Per les nits van disfrutar de diversos concerts entre els quals van participar dos grups coneguts: Teràpia de Shock i Malson.

El primer dia, després d’instal·lar-se a les tendes i d’assajar, van anar al poble a ballar alguns dels balls tradicionals. El dijous, a Torroella de Montgrí, van dinar una paella popular.

Acompanyats pels professors de música Roc Benaiges i Marc Bél van disfrutar d’un ambient musical i divertit, mentre feien noves amistats.

I el divendres es va representar el musical "Qualsevol nit pot sortir el sol" a Torroella de Montgrí que tant havien estat assajant. Va ser un èxit impressionant.

I com diu el professor de Música Roc Benaiges: “Ha estat una experiència inoblidable. La veritat és que no hi ha paraules. Moltes hores invertides, molt cansament, molta disciplina… Però també molta diversió, molta cohesió, molta festa i molt de tot. A la fi, tantes hores invertides, tanta suor, tant de sacrifici; la recompensa que ens ha deixat el resultat és molt superior a tot això.”

               

Segons els alumnes que hi van anar, diuen que és una magnífica experiència i que esperen poder tornar l’any vinent.