Entrevista a Mercé Llorca

Mercè Llorca va néixer a Tortosa l'any 1991. Des de ben petita balla, la seva afició preferida. Actualment competeix en la modalitat de 10 balls -llatins i estàndards- amb la seva parella l'italià Giuseppe Sgroi. Des d'aquest curs és, a més, professora del Club de ball esportiu de Jesús. Mercè ha estat als pòdiums de diferents campionats d'Espanya, aconseguint la primera posició en diverses ocasions i ha representat Espanya en diverses competicions internacionals.

Amb aquest entrevista, ens proposem conèixer-la una mica més:

1.    Molta gent no sap que el ball de saló -ball esportiu- és un esport. Què els hi diries?

-La convicció aquesta de que ballar no és un esport està bastant estesa. Jo, el que els hi diria,... que vinguessin una setmana amb mi i amb la meva parella de ball i que visqués una setmana nostra i llavors potser es convenceria de que realment necessita molt d’ exercici, més del que la gent es pensa. No només és la part artística, detràs, hi ha moltes preparacions que requereix exercici, i és un esport amb lletres majúscules.

2        Com vas començar a ballar? Sempre t’ha agradat?

-Vaig començar a ballar quan era molt petita que ma mare me va apuntar a una escola de dansa clàssica i me va agradar i desprès quan me vaig fer més gran, als deu anys, al costat de casa meva es va obrir una escola de ball i em vaig voler apuntar per a provar-ho. Després em vaig enganxar molt i em vaig dedicar a la competició i llavors ja no he parat.

3        Has hagut de sacrificar moltes activitats per entrenaments o competicions?

-Doncs la veritat és que sí, perquè si un vol fer les coses bé necessita dedicar-se molt i llavors tens que fer molts de sacrificis com sortir per les nits,  caps de setmana que et toca competir i que no pots anar amb els amics perquè et toca entrenar… però, jo sempre dic que si algo t’ agrada i disfrutes fent-ho, val la pena fer aquest sacrifici i més si després tens les recompenses.

4        Quantes parelles has tingut?

- He tingut quatre parelles de ball. Vaig començar en el primer noi que vaig ballar durant set o vuit anys. Després vaig estar dos anys amb un altre, un any amb un altre noi i ara, la última parella que he tingut, ara mateix farà dos anys que ballem junts.

5        La teva parella actual és Giuseppe Sgroi d’Itàlia. Explica’ns com el vas trobar!

- Doncs jo, va arribar un moment que em vaig quedar sense parella perquè el noi que ballava amb mi va decidir deixar de ballar, perquè evidentment, hi han certes edats que la gent s’hi vol dedicar o hi ha gents que prefereix agafar altres camins. Em vaig quedar sense parella i vaig posar un anunci a una pàgina web dient: l’ alçada, la categoria que tenia, títols… més o menys per fer-se una idea del nivell que tenia i Giuseppe va veure des de casa seva a Itàlia, va veure aquest anunci i va decidir escriure’m. Em va escriure, vam començar a parlar, vam veure que podia ser una parella que podia funcionar i vam decidir fer una prova. Ens vam trobar un dia, vam provar de ballar, ens vam sentir bé i vam començar la temporada.

6        Tot i que fa molt poc que balleu junts, heu aconseguit mols triomfs. Com ha estat possible?

- Perquè entrenem molt. No hi ha secrets per a l’ èxit, és entrenar molt i sacrificar-te molt. Entrenar cada dia, donar el màxim teu cada dia, i així, és com es millora.

7        Heu estat seleccionats per a representar a Espanya a la copa del món de ball estàndard a Bulgària. Què se sent quan reps una notícia així?

-La veritat és que és molt gratificant perquè desprès de tot l’ esforç que tens que fer cada dia, les hores que hi dediques, totes les competicions, tota la inversió econòmica que fas, que hagin decidit que del teu país ets la millor parella per a representar-nos a l’ exterior, és molt gratificant. És la recompensa a tots els sacrificis que dèiem abans.

8        Quina ha estat la competició més important per a tu?

-Hi ha hagut moltes, però el que passa que potser la més important va ser la primera vegada que vaig guanyar un campionat d’ Espanya. Era un moment de la meva vida, que no m’ho esperava, portava molt de temps treballant però hi havia altres parelles més adequades per a guanyar el títol i en canvi, el vaig guanyar jo i va ser la primera experiència.

9         Has compaginat el món de la competició amb els estudis. Ha estat difícil? Com ho has fet per a aconseguir-ho?

-Si que ho he compaginat. Tota la vida he estat estudiant. Durant l’ESO, el batxillerat, anava a classe, després entrenava, estudiava per les nits, com fos possible. Després, vaig acabar el batxillerat, em vaig treure la selectivitat i vaig començar a estudiar una carrera. Gràcies a que existeixen facilitats com la universitat a distància, que gràcies a tot això, he pogut traurem la carrera d’Administració i direcció d’empreses i he pogut compaginar-la estan a Itàlia, Moscou o estan a la Xina.

10.   Es pot viure del ball?

-Se pot arribar a viure. Evidentment, si tu tens una formació, uns títols, un reconeixement i pots montar-te una escola, donar classes… evidentment si és una cosa que t’agrada, si és la teva afició, si t’agrada ensenyar a l’altra gent, però de totes maneres, jo tinc una carrera. No m’assegura viure la vida del ball però, és una sortida. És possible però prefereixo tenir els meus estudis, també.

11. I ja per acabar, quin consell els donaries a tots els nois i noies que actualment estan en aquest món de la competició ?

-Jo, la primera cosa que els hi diria, és que ho provin. El que no pot ser és que els hi agrade si no ho han provat. Jo crec que molta gent diu: ‘’ Oh, és que jo això de ballar…..’’ Que vinguen i que ho provin, que si venen aquí a fer classes en nosaltres s’ enganxaran segur.